Skip to content

Menu

Demandada per existir: una antiga ciutat romanesa en primera línia de batalla contra els ISDS

Avui, 6 de febrer de 2019, la ciutat romanesa de Roşia Montană celebra el seu 1888 aniversari de la seva existència. El seu nom llatí, Alburnus Maior, va ser esmentat per primera vegada en una tabla de cera amb data del 6 de febrer de l’any 131 d. de C.

Durant els últims 20 anys, els residents han lluitat contra la proposta d’un projecte miner multimilionari, que hauria destruït les seves llars i l’entorn natural que els envolta. Impulsat per veïns del poble, ecologistes, estudiants, sacerdots, acadèmics i ciutadans i ciutadanes en general, “Save Roşia Montană” es va convertir en el que va ser el major i més gran moviment popular des de la revolució nacional de 1989.

En una impressionant demostració de poder popular van aconseguir detenir el projecte miner.

Però el propietari majoritari del projecte, l’empresa canadenca Gabriel Resources, està utilitzant ara el ISDS, el sistema global paral·lel de tribunals privats per a transnacionals, per a exigir als romanesos que paguin 4.800 milions de dòlars en compensació pels beneficis perduts. Això representa més del dos per cent del valor total de l’economia romanesa.

Un projecte tòxic

Si el projecte s’aprova, la mina Roşia Montană es convertiria en la mina a cel obert d’or i plata més gran d’Europa, explotant i processant enormes quantitats de roca.

Per a extreure l’or de la roca, es necessiten entre 12 i 15 milions de quilos de cianur, un químic altament tòxic que seria alliberat al medi ambient cada any. Durant els 16 anys de vida útil de la mina s’haurien utilitzat 240.000 tones de cianur tòxic, l’equivalent a les dosis letals necessàries per a 600.000 milions d’adults! La mina deixaria un llac de residus de metalls pesats i aigua contaminada amb cianur tan gran com 420 camps de futbol.

Quatre muntanyes serien derrocades. 975 cases i esglésies serien demolides, 42 de les quals són considerades patrimoni nacional. Els mitjans de subsistència de 6.000 persones que viuen riu avall estarien en perill pel llac de residus.

 

Una resistència inspiradora retorna el cop

Els residents de Roşia Montană van ser els primers a parlar en contra de la mina d’or fa més de 20 anys. Juntament amb altres activistes de tota Romania i la resta d’Europa, el seu moviment es va convertir en una impressionant campanya d’una dècada de durada. Van revitalitzar tota la zona, la valorització de la bellesa i del patrimoni cultural, l’organització de festivals i la restauració d’edificis antics

Across Romania, tens of thousands take to the streets in September 2013 to “Save Roşia Montană!” Photo: Laura Muresan

Les protestes contra les mines van aconseguir el seu punt àlgid en la tardor de 2013. Durant moltes setmanes, cada diumenge, 30.000 persones sortien al carrer. Totes les nits se celebraven mítings en la capital, Bucarest. Es van dur a terme accions de suport en més de 40 ciutats de Romania i a l’estranger, incloent el Regne Unit, Alemanya, Espanya, Dinamarca, el Canadà i Bèlgica.

Finalment, el projecte miner va ser detingut en els tribunals romanesos. Els grups ambientalistes i comunitaris han impugnat diversos procediments i permisos. El Ministeri de Cultura va classificar a tota la comunitat de Roşia Montană com un lloc històric d’importància nacional.

 

La mina d’or de les transnacionals? El ISDS

L’oposició democràtica i legal va impedir que Gabriel Resources obrís la mina. Però la transnacional ara està tractant de revertir aquesta victòria de la comunitat a través d’una porta de darrere legal. Des de juliol de 2015, l’empresa ha estat demandant a Romania a través del tribunal de disputes entre inversors i Estats (ISDS), argumentant que el país ha incomplit diverses obligacions en els seus tractats bilaterals d’inversió amb el Canadà i el Regne Unit perquè `no ha pogut’ expedir els permisos necessaris.

La transnacional està demanant fins a 4.800 milions de dòlars en compensació per l’or i la plata que no va poder extreure de la mina, al voltant del dos per cent de l’economia romanesa o la meitat del pressupost anual de salut del país.

El mecanisme del ISDS està inclòs en milers d’acords internacionals de comerç i inversió que estan vigents a tot el món. Permet a les transnacionals demandar als governs si les accions dels parlaments, governs i tribunals presumptament violen els massa generosos “drets” que aquests tractats atorguen als inversors estrangers. En la pràctica, això ha significat que les transnacionals puguin demandar als governs per polítiques que simplement no els agraden. Aquestes demandes passen per alt els tribunals nacionals i tenen lloc davant un tribunal internacional que no rendeix comptes i que està presidit per advocats d’aquestes mateixes transnacionals. I és un sistema que només funciona d’una manera: només les transnacionals poden demandar als Estats, no a l’inrevés.

Els documents clau del cas ISDS continuen sent secrets. A les comunitats locals de Roşia Montană, que han estat lluitant contra el projecte miner durant 20 anys se’ls nega el dret a participar en els procediments.

 

No volem més poders per a les empreses mineres – el que necessiten són més normes!

La situació de Roşia Montană no és un cas aïllat. Segons dades de l’ONU, hi ha 147 casos coneguts de tractats d’inversió relacionats amb la indústria minera. 29 països, des dels Estats Units fins a Indonèsia, s’han defensat contra les companyies mineres davant aquests tribunals d’arbitratge d’inversions.

La denegació o revocació de permisos de mineria a causa de preocupacions ambientals o a violacions de drets humans i socials dels pobles indígenes ha donat lloc a almenys 10 casos de tractats d’inversió. Igual que a Roşia Montană, la majoria dels casos es relacionen amb l’explotació de l’or. Aquests casos proporcionen proves suficients per a demostrar que el dret dels inversors a demandar en els tribunals internacionals representa una amenaça directa a la regulació ambiental de la indústria minera.

A tot el món, la indústria minera és notòriament responsable d’abusos a gran escala dels drets humans. Violacions, assassinats, pallisses, desplaçaments forçats, amenaces de mort i degradació del medi ambient han estat documentats per organitzacions de vigilància dels drets humans. Les víctimes i les comunitats afectades tenen poca o cap manera d’obtenir justícia i de fer que les transnacionals rendeixin comptes.

Ajuda’ns a fer que la Unió Europea i els Estats membre de la UE posin fi als tribunals corporatius i ajudin a crear un sistema global estricte que pugui castigar a les transnacionals pels seus crims.

De Bucarest a Londres, els i les activistes i els moviments socials s’estan unint. Uneix-te a nosaltres.

Llegir més