Skip to content

Menu

En el Dia Mundial de l’Aigua recordem la veritable causa de l’escassetat d’aigua: el poder corporatiu

Credit: Paul Hames / California Department of Water Resources

Sovint parlem de persones que no tenen accés a l’aigua com si es tractés d’algun tipus d’acte de Déu, un fet desafortunat de la naturalesa que nosaltres, com a éssers humans, necessitem superar amb el nostre enginy.

El fet que 2.000 milions de persones no tinguin accés a l’aigua potable no és només una tragèdia (segons l’Organització Mundial de la Salut), sinó una elecció. No es tracta, en general, d’un problema tècnic. És un problema polític. I el poder corporatiu és una gran part d’aquest problema.

Prenguem, com a exemple, el canvi climàtic. Ja estem veient els efectes del canvi climàtic en l’augment de l’estrès hídric. L’ONU estima que l’escassetat d’aigua exacerbada pel canvi climàtic podria desplaçar fins a 700 milions de persones més per a l’any 2030. Les transnacionals que treballen amb combustibles fòssils es troben entre els majors oponents a una acció climàtica significativa. Això significa que són ells els qui també estan causant un augment de la sequera i de l’escassetat d’aigua.

El mateix passa en termes de qui està fent servir els recursos hídrics què tenim. A nivell mundial, la indústria utilitza al voltant d’un 60% més d’aigua que les llars. En alguns països, l’abús corporatiu en els escassos subministraments d’aigua causa seriosos problemes a la població local. A Sud-àfrica, per exemple, la mineria consumeix més aigua que el conjunt de la població, al mateix temps que causa greus problemes de contaminació i salut entre la població local.

I no oblidem els problemes causats per la privatització de l’aigua. L’any passat, el Dia Mundial de l’Aigua va ser testimoni de protestes a Lagos, Nigèria, contra el sistema d’aigua totalment privatitzat que existeix en aquest país. Les empreses que manegen sistemes d’aigua amb ànims de lucre gairebé sempre eleven les tarifes, dificultant a les classes baixes el dret a una de les necessitats més bàsiques, com l’aigua.

I gràcies als ISDS- un sistema de tribunals foscos que les transnacionals utilitzen per a demandar als governs quan les coses no surten com ells volen- les grans empreses poden amenaçar amb emprendre accions legals per a evitar que els governs mantinguin les tarifes i els impostos baixos. De fet, això és el que va passar a l’Argentina, on la transnacional Anglia Water va posar una demanda a l’Estat de l’Argentina perquè aquest la va obligar a congelar les tarifes a Buenos Aires.

Així que, es miri per on es miri, el problema que la gent no tingui accés a aigua neta és un problema que s’agreuja amb el poder de les transnacionals. A tots els nivells, l’accés a l’aigua està sent soscavat per el 1% de la població liderats per a les transnacionals. I cap campanya fotogràfica de responsabilitat social corporativa que involucri pous de llogarets canviarà això. És un problema sistèmic. Ells són el problema.

El que hem de fer és recuperar el poder que han acaparat les transnacionals. Aquesta és una tasca difícil, però la nostra campanya està impulsant dues coses que començaran a marcar la diferència en aquest sentit.

La primera és desfer-se dels ISDS. Llevant-li a les transnacionals la possibilitat d’amenaçar als nostres governs, obrim un espai de polítiques per a estratègies alternatives. Els governs podrien regular la reducció de les tarifes de l’aigua sense por d’accions legals. I també podrien remunicipalitzar el servei de l’aigua a les ciutats, convertint-ho en un sistema públic.

La segona cosa és pressionar perquè s’enforteixin els mecanismes de rendició de comptes de les transnacionals. Les grans empreses s’estan sortint amb la seva, contaminant els subministraments d’aigua i desviant l’aigua per a satisfer les seves pròpies necessitats. Ha d’haver-hi una millor manera de fer-los rendir comptes.

Aprovant un Tractat Vinculant de les Nacions Unides sobre grans empreses i drets humans, les comunitats podrien accedir a la justícia sense importar on es trobi la seu de la transnacional que està causant el mal sociopolític i ambiental.

Així que, si us plau, signin la nostra petició en aquest Dia Mundial de l’Aigua i assegurin-se que els nostres polítics escoltin el missatge alt i clar. Si volem que l’accés a l’aigua sigui universal, llavors hem d’abordar el problema del poder de les transnacionals sobre l’aigua.